RIPOLL, CAPITAL DEL RIPOLLÈS

La divisió comarcal de Catalunya està formada per un total de 41 unitats territorials, cadascuna de les quals disposa d’un organisme competent, que es coneix com Consell Comarcal, disposant també cada unitat comarcal d'un capital administrativa.

La comarca més extensa de Catalunya és la Noguera amb una superfície de 1.784 Km2 amb capital a Balaguer, i la més petita, el Barcelonès amb 145,75 km2 amb capital a Barcelona, essent la comarca més petita, però en canvi la densitat de població era de 15.469,2 habitants per quilòmetre quadrat (2018), la densitat poblacional més alta de Catalunya, ja que inclou municipis molt poblats com Badalona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i la mateixa capital, Barcelona.

La comarca del Ripollès amb una superfície de  56,62 Km2 és la tretzena comarca per extensió de Catalunya i la tercera pel que fa a les comarques gironines, precedida per l’Alt Empordà, i la Selva. Després de la Cerdanya gironina, és la que menys població té, 25.000 habitants (2018) i per tant una densitat de població de 26,1 habitants per quilòmetre quadrat, la més baixa de totes les comarques gironines.

La formen un total de 19 municipis: Campdevànol, Campelles, Camprodon, Gombrèn, Llanars, Les Llosses, Molló, Ogassa, Pardines, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries, Setcases, Toses, Vallfogona de Ripollès i Vilallonga de Ter. D’aquests municipis en superfície, el més gran és Les Llosses, que és de fet el més gran de tots el municipis gironins, i el més petit Sant Pau de Segúries, en canvi Ripoll és la més poblada, i Campelles la que menys.

Pel que fa a la població del Ripollès, el municipi amb més habitants és Ripoll amb 10.632 (2018) i el que menys habitants té és Campelles, amb 133 habitants, però en canvi la densitat de població, també és la més alta la del municipi de Ripoll 144,2 Hab/km2, mentre que la més baixa és Les Llosses amb 1,9 Hab/Km2.

En la taula següent es poden veure les dades referents a les comarques gironines, segons dades obtingudes de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT) de l'any 2018. Cal esmentar que la superfície i la densitat de població, són xifres arrodonides i que la comarca de la Cerdanya, que té en total 17 municipis, onze dels quals formen part de la província de Girona, mentre que els altres sis, pertanyent a la província de Lleida, per tant, les dades que es reflexa només són de la suma de municipis que pertanyent a Girona.

Comparació entre les comarques gironines Dades: Idescat (2018) - Autor: Triangle Gironí

El territori comarcal ripollès està limitada d’est, sud fins a l’oest, per les comarques de la Garrotxa, Osona, Berguedà i Cerdanya i per la part nord, limita totalment amb França, amb les comarques nordcatalanes del Vallespir i Conflent.

Pel seu passat històric i el llegat cultural, artístic i arquitectònic és molt ampli, edificis emblemàtics tals com: Monestir de Santa Maria (Ripoll), monestir de Sant Joan (Sant Joan de les Abadesses), Santa Maria i Sant Pere (Camprodon), Santuari de la Mare de Déu de Núria o església de Sant Jaume (Queralbs), Santuari i Sant Pere de Montgrony i restes de l’antic castell de Matamala (Gombrèn) o l’església de Santa Cecília (Molló), ens són alguns exemples.

El Ripollès situat en la vessant sud del Pirineu oriental, és una comarca molt rica amb aigua i amb grans extensions forestals i varietat de paisatges vegetals, amb una orografia molt abrupte y particular.

Els seus afluents principals són el riu Ter, el riu Freser i el Ritort, on aquests dos últims són afluents directes del riu Ter, que després de recórrer més de dos-cents quilòmetres deixarà les seves aigües a prop de Torroella de Montgrí entre el aiguamolls del Baix Empordà i la platja de la Fonollera.

A part dels tres rius esmentats la comarca disposa d’un gran nombre de rieres, rierols i torrents que recullen les seves aigües tant de la neu dipositada als cims durant l’hivern com de les pluges al llarg de l’any. Té un embassament que és tota una postal en un paratge de Catalunya, el Santuari de la Mare de Déu de Núria, al vell mig de la Vall de Ribes.

La seva orografia, riquesa forestal i cultural, com la diversitat paisatgística, fa que el Ripollès sigui una comarca, on els indrets i racons per a visitar siguin innumerables, on hi cal afegir la seva altitud, essent el cim més elevat a 2.910 metres, que és el Puigmal.

Aquesta orografia i altitud, de les seves serralades i muntanyes, li permeten disposar d’espais per a la pràctica de l’esqui i altres esports de muntanya a part com els propis d'escalada, senderisme i excursionisme, per totes les edat i nivells de dificultat. Cal fer especial esment a les dues estacions d'esport de neu més importants de la comarca com són l’estació d’esquí de la Vall de Núria en el municipi de Queralbs, i la de Vallter 2000 en el de Setcases.

• El Ripollès, jardí de les plantes medicinals

Una de les meravelles més grans que ha donat la naturalesa al home i als animals, són les plantes medicinals, uns remeis naturals que al llarg de mils d'anys han ajudat a guarir gran nombre de malalties, per no dir totes, ja que moltes de les malalties, com el mateix càncer no són sinó, l'últim estadi de supervivència que té la cèl·lula per a no morir.

La dieta, la pol·lució mediambiental, l'abús indiscriminat de prendre fàrmacs i vacunes, els tòxics com les drogues, el tabac, l'alcohol, els nombrosos additius que porten els aliments, el menjar escombraries, els processos industrials de la indústria alimentària amb la utilització greixos trans, els transgènics i mutacions genètiques.

Tot plegat fa que la persona estigui intoxicada, que tingui l'anomenat espai intersticial o de Pischinger totalment pútrid, i el cos en mica en mica, i cada cop més agrejat va donant les seves senyals.

Abans d'arribar malauradament fins aquest estat previ a la mutació, hi ha un munt de plantes medicinals desintoxicants, que eliminen radicals lliures, metalls passants i altres toxines ingerides al llarg d'anys, per tal de mantenir un bon estat de salut, evidentment sempre recolzades per una dieta equilibrada, exercici físic i vida una sana en general; la fitoteràpia, actualment dóna moltes eines per a mantenir la salut.

El Ripollès, com moltes altres comarques gironines està farcida de plantes medicinals que ajuden a mantenir un cos sa, fins i tot, el Ripollès i concretament a Gombrèn, hi ha l'únic jardí botànic de les comarques gironines dedicat enterament a les plantes medicinals. Pels interessants en aquest tema, recomanem la lectura de:

"Un receptari medicinal del Ripollès del segle XX" de Montserrat Rigat, Teresa Garnatje, Eva Moré i Joan Vallès.

• El Ripollès i l'excursionisme

Antic refugi d'Ulldeter

Especialment cal fer un esment de relació entre el muntanyisme, activitat molt arrelada a Catalunya durant molts anys i el municipi de Setcases, al Ripollès.

En aquest municipi fou on es va construir el segon refugi de muntanya de Catalunya, si s'entén Catalunya com un territori únic, ja que el primer refugi de muntanya es va construir a l'any 1899 a Taurinyà, un petit terme comunal situat en els contraforts septentrionals del Massís del Canigó, en la comarca nord catalana de Conflent.

El refugi de muntanya d’Ulldeter es va obrir el 25 de juliol de 1909, unes dates altament tràgiques per la història de Catalunya, ja que entre el 26 de juliol al 2 d'agost de 1909 es va produir la Setmana Tràgica, motivada bàsicament per la lleva de reservistes, la gran majoria catalans, que va fer el govern espanyol per tal d'anar a defensar la "patria" al nord d'Àfrica.

El refugi de muntanya d'Ulldeter pertanyia al Centre Excursionista de Catalunya, entitat fundada a Barcelona a l'any 1890, per tant, quasi amb 130 anys d'història, però que venia de la fusió d'altres entitat excursionistes més antigues com l'Associació Catalana d'Excursions Científiques, formada a l'any 1876 i la Associació d'Excursions Catalana, fundada a l'any 1878.

El refugi estava situat a l'extrem sud del Racó Gran de Morens, sota el circ d'Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a una altitud de 2.236 metres, dins el terme municipal de Setcases i a prop de les actuals estacions d'esquí de Vallter 2000.

De fet el refugi de muntanya va estar operatiu fins el final de la Guerra Civil (1936-1939) que va quedar abandonat després de la desfeta bèl·lica. Dissortadament i per tal que no fos ocupat i es convertís en refugi de grups armats com els Maquis, fou dinamitat tot l'edifici per l’exèrcit franquista, desapareixent aquest obra insigne de l'excursionisme català.

Retorn a Ripoll		Retorn a dades Ripoll		Retorn a comarca del Ripollès		Retorn a edificis religiosos		Retorn a museus de Ripoll
Retorn a personatges de Ripoll